Aquest cop sí, el 19 de novembre el Parlament de Catalunya va aprovar el Decret Llei 22/2025, de 28 d’octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya. Aquest parteix de l’anterior Decret llei 12/2025, de 5 de juny, que posteriorment no va rebre el suport necessari del Parlament.

Les principals mesures que incorpora el nou marc legislatiu són les següents:

• Eximir d’autorització administrativa prèvia i de construcció per a instal·lacions de fins a 500 kW. S’accelera així la tramitació d’instal·lacions renovables en terreny o en teulades de petites i mitjanes empreses.
• Incloure facilitats per a les instal·lacions en sòls antropitzats.
• Clarificar els criteris aplicables a les ofertes de participació local.
• Reduir terminis de tramitació i evitar duplicitats de tràmits.
• Millorar la regulació de les comunitats energètiques per fer-les més nombroses.
• Afavorir el diàleg social i territorial sobre les renovables.

Us indiquem un resum de les propostes i modificacions que inclou el nou Decret Llei 22/2025 aprovat el novembre passat.

Preàmbuls

• En el cas d’hibridacions d’instal·lacions solars o eòliques ja autoritzades, en què la bateria se situï dins la poligonal de la instal·lació plantejada, s’estableix que l’òrgan substantiu consultarà a l’òrgan ambiental la necessitat o no del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental simplificada i que no serà necessari un nou projecte d’actuació específica, sinó que n’hi hagi prou amb un informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme, amb la finalitat d’accelerar la implantació d’instal·lacions d’emmagatzematge vinculades a instal·lacions renovables ja tramitades.
• Es preveu que una línia elèctrica que connecti una instal·lació d’autoconsum amb excedents amb un punt de consum proper pugui ser declarada d’utilitat pública als efectes d’afavorir-ne la tramitació i fomentar que la generació es faci a prop del consum.
• El present Decret llei adopta mesures destinades a fomentar l’acceptació social i territorial dels parcs:
  • Regular la implantació d’energia fotovoltaica en terrenys de regadiu. S’aprova l’acord entre l’associació d’energia fotovoltaica del país (UNEFCAT) i la que representa les comunitats de regants (ACATCOR).
    • Impedir nous parcs solars en zones de regadiu com a regla general.
    • Excepció pels parcs en tramitació, els parcs d’autoconsum, els parcs de menys potència o els parcs en terrenys no explotats agràriament durant un període rellevant.
    • També s’estableixen mesures en relació amb la compatibilització d’espais mitjançant l’agrovoltaica o la fotovoltaica ubicada en instal·lacions de reg.
    • La promoció de les instal·lacions fotovoltaiques en la superfície de basses de reg no es subjectarà al règim general d’autorització que estableix el capítol quart del Decret llei 16/2019, ni requerirà una avaluació d’impacte ambiental especial. Aquestes instal·lacions quedaran sotmeses al mateix règim simplificat d’aprovació de les instal·lacions que és aplicable a les instal·lacions fotovoltaiques situades en sòl urbà en teulades i terrats d’edificacions. Tot això, sense perjudici que la instal·lació i l’operació de les plantes fotovoltaiques en la superfície de les basses de reg se sotmeti als termes concrets del projecte que s’autoritzi, sense que resultin aplicables les limitacions establertes en la declaració d’impacte ambiental de la pròpia infraestructura de regadiu per a l’operació d’aquestes instal·lacions en l’emplaçament de les basses.
  • Reformar el mecanisme de participació ciutadana per fer-lo més efectiu i permetre que l’entorn social i territorial del projecte el pugui conèixer des del primer moment, i que alhora pugui invertir-hi en un moment en què ja estigui prou madur.
  • Integració de les oficines comarcals de transició energètica com a estructura territorial de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
  • Declarar les comunitats energètiques d’interès públic, crear el registre en el departament en matèria d’energia, i regular expressament la possibilitat d’atorgar drets a aquestes entitats per part d’administracions públiques per poder desenvolupar instal·lacions renovables en aquests espais. S’estableix expressament la competència municipal sobre transició energètica i, en concret, pel que fa a la participació en comunitats energètiques.
  • Es preveu la possibilitat d’autoritzar instal·lacions i línies en espais propers a les infraestructures de la xarxa viària, amb la finalitat d’aprofitar espais antropitzats i reduir l’impacte ambiental de les instal·lacions allà on sigui possible.
  • Es preveu la impossibilitat d’aplicar suspensions generals a l’atorgament de llicències d’instal·lacions renovables amb prohibicions totals. Els ajuntaments tenen un paper clau en la implementació del PLATER i podran establir zones on no volen renovables dins el seu terme municipal, però no es permet l’adopció de prohibicions totals i generals als projectes renovables, ja que aquesta prohibició seria contrària als objectius de renovables plantejats en l’àmbit català.
• En relació amb els procediments, s’adopten mesures d’acceleració, amb la finalitat d’augmentar la participació de les renovables en el mix energètic català.
  • S’estableix un rol més destacat de l’Oficina de Gestió Empresarial de la Generalitat, entitat especialista en tramitacions d’empreses, autònoms i professionals, a qui les diferents entitats competents poden encarregar tasques per aconseguir una tramitació més automatitzada, àgil, traçable i escalable.
  • Es redueixen alguns tràmits i terminis de l’article 15 del Decret llei 16/2019, que regula la tramitació dels projectes renovables, s’aclareix i facilita la modificació d’instal·lacions renovables per tal que no calgui tornar a tramitar de zero quan els canvis a fer són poc rellevants i es redueix a la meitat el termini de tramitació quan es tracta de repotenciacions d’instal·lacions existents.
  • Es fixa l’exempció de la llicència d’obres quan es tracti de petites actuacions de cablejat, de forma que les instal·lacions elèctriques de la xarxa de distribució o petites actuacions per a línies relacionades amb algun element de la transició energètica, com una instal·lació distribuïda o un punt de recàrrega, es puguin fer de manera més àgil.
• Canviar el termini de la concessió dels projectes d’emmagatzematge hidràulic mitjançant centrals hidroelèctriques reversibles fins als 50 o 75 anys quan sigui necessari, de manera que es pugui atraure aquest tipus de centrals a Catalunya.
• Es preveuen un seguit de mesures encaminades a reduir els terminis de tramitació, ambientals i urbanístics, garantint la participació efectiva dels ajuntaments en la tramitació i obligant les empreses promotores a explicar els projectes al territori i a compensar-los econòmicament per l’equivalent als tributs que els correspondria. També s’estableixen mesures destinades a agilitzar les actualitzacions de línies, especialment quan es tracta d’actuacions de modernització, repotenciació o digitalització que no tenen impacte ambiental ni urbanístic.
• Establir mesures per augmentar la informació que reben els sol·licitants de punts de connexió, per tal que puguin conèixer quines alternatives tenen davant d’una previsible denegació de la seva connexió per la manca de capacitat a la xarxa de distribució. La Direcció General d’Energia podrà sol·licitar quines sol·licituds hi ha en una determinada subestació per poder tenir visibilitat sobre les peticions i buscar solucions per a aquells projectes clau.
• Es proposa la modificació de la normativa urbanística en relació a les instal·lacions de sistemes d’emmagatzematge energètic ubicades en sòl urbà, supòsit en el qual se n’estableix l’assimilació i compatibilitat amb l’ús industrial, logístic o d’activitat econòmica, sense que en aquest cas tingui la categorització de sistema urbanístic, de forma que es mantindrà la seva naturalesa de zona. Aclarir el règim urbanístic que els és aplicable, de forma que la seva tramitació es pugui dur a terme de manera àgil i amb garanties.
• Es modifica el text refós de la Llei d’urbanisme, per introduir les bateries dins del seu àmbit d’aplicació com a serveis tècnics considerats infraestructures d’utilitat pública o interès social quan es tracti d’implantacions en sòl no urbanitzable. Aclarir el règim urbanístic que els és aplicable, de forma que la seva tramitació es pugui dur a terme de manera àgil i amb garanties.
• S’introdueix diverses modificacions al Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost per integrar plenament dins l’ordenament urbanístic les instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables, les d’autoconsum i, de manera específica, les d’emmagatzematge elèctric. S’adapta el marc normatiu català al principi d’interès públic superior dels projectes d’energies renovables i d’emmagatzematge, d’acord amb el que disposa la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la promoció de l’ús d’energia procedent de fonts renovables.
• Es reconeix expressament el caràcter d’infraestructura d’utilitat pública o d’interès social de les instal·lacions d’emmagatzematge d’energia elèctrica i de les seves línies o infraestructures de connexió quan s’ubiquin en sòl no urbanitzable. Aquest reconeixement constitueix el pressupòsit jurídic que permet justificar la seva implantació en aquests àmbits, alhora que estableix la seva qualificació urbanística com a sistema de serveis tècnics dins el planejament. Aquesta categorització permetrà integrar aquestes instal·lacions dins dels supòsits previstos a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, relatius a les actuacions autoritzables en sòl no urbanitzable, garantint alhora una tramitació administrativa més àgil, coherent i segura per a l’administració i els promotors.

Modificacions tècniques del Text refós de la Llei d’urbanisme.

• Modificació de l’apartat 1.b de l’article 9 bis per permetre pèrgoles solars de fins a 4 metres d’alçada sense necessitat de modificar el planejament urbanístic.
• S’afegeixen els apartats 1 bis i 1 ter de l’article 9 bis.
  • L’apartat 1 bis permet incloure les instal·lacions d’emmagatzematge mitjançant bateries, els carregadors de vehicles elèctrics i les instal·lacions de producció d’energies renovables d’autoconsum en zones que el planejament urbanístic destini a usos industrials, logístics o d’activitat econòmica sense necessitat de modificar el planejament. Les instal·lacions eòliques d’autoconsum han de respectar la distància mínima de 500 metres amb el límit del sòl urbà residencial.
  • L’apartat 1 ter indica que l’alçada màxima dels aerogeneradors estarà determinada exclusivament per les servituds aeronàutiques aplicables, sense resultar d’aplicació les previsions contingudes a la normativa urbanística vigent pel que fa a l’alçada de les edificacions i instal·lacions. Es facilita la tramitació de l’energia eòlica d’autoconsum eliminant-ne la llicència d’obres.
• Es modifica la lletra b de l’apartat 5 bis de l’article 34, per considerar serveis tècnics les infraestructures d’utilitat pública les instal·lacions de producció d’energia renovable amb una potència superior a 500 kW, les instal·lacions d’emmagatzematge mitjançant bateries independents o hibridades amb instal·lacions de producció d’energia elèctrica, així com les seves infraestructures de connexió i auxiliars. Abans eren es superiors a 100 kW i no incloïa sistemes d’emmagatzematge de bateries.
• S’integra en una sola fase el procediment de tramitació dels projectes d’actuació específica (article 48 bis).
• S’estableixen excepcions per evitar moratòries municipals en matèria de llicències d’instal·lacions d’energies renovables i d’emmagatzematge (article 73.1).
• S’inclouen ajustos en els articles 34.5, 53.3.g i 187 per incorporar les instal·lacions d’emmagatzematge com a serveis tècnics, com a ús provisional del sòl i per reduir càrregues administratives mitjançant la substitució de la llicència urbanística per la declaració responsable en supòsits d’autoconsum o instal·lacions de menor impacte.
• S’introdueix una disposició addicional primera amb la finalitat d’accelerar la tramitació urbanística de projectes de línies elèctriques de transport de competència de la Generalitat de Catalunya.

Modificació del Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovable

• Es modifica l’article 14 bis per declarar de tramitació d’urgència per raons d’interès públic els procediments d’autorització de projectes de generació mitjançant energies renovables ubicats a espais artificialitzats o degradats no urbanitzables. Es fa referència a espais que ja estiguin o hagin estat utilitzats per altres activitats humanes, com ara embassaments, basses, canals de rec, ports i aeroports, antics abocadors o pedreres, antigues àrees de peatges de carreteres o altres infraestructures similars.
• Es modifica l’article 9.2 per aclarir que resultaran zones no compatibles per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques aquells àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regadius o de transformació dels existents promoguts per l’Administració.
• Es modifica l’article 21 per tal d’obrir la possibilitat de transmetre les autoritzacions de manera immediata. Aquest canvi pot evitar el desistiment de molts projectes, molts dels quals estan a punt d’arribar a fites de connexió que els farien perdre el punt de connexió si no avancen en la tramitació.

Modificació del Decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades

• Es modifica l’article 4.2 per aclarir que l’empresa distribuïdora ha d’utilitzar sempre l’acord de repartiment i el fitxer de coeficients més recent que se li hagi tramès en l’activació de l’autoconsum col·lectiu.
• Es modifica l’article 5 per reformar el funcionament de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables per tal que s’estructurin per vegueries en comptes de funcionar de manera centralitzada.
• Es modifica la disposició addicional primera per incloure que el PLATER ha de determinar la producció d’energia eòlica i fotovoltaica de cada municipi en funció de la seva capacitat d’acollida d’aquestes energies renovables i tenint en compte criteris de solidaritat territorial per assolir els objectius en l’àmbit global. Abans indicava en funció de la demanda comarcal.
• Eliminació de l’article 4.1. Indicava que les instal·lacions d’autoconsum sense excedents amb dispositiu d’injecció zero i sobre cobertes o pèrgoles o en parcel·les en sòl urbà no requerien d’autorització administrativa, de construcció i d’explotació.